10 curiositats del romànic andorrà

Què devia portar al mossèn de Nagol a contraure un deute de V sòlids barcelonins l’any 1339? I amb qui? De moment aquestes preguntes estan sense resposta, però de ben segur que els murs de Sant Serni de Nagol tenen moltes més coses per desvelar-te.

Sabies que a Sant Joan de Caselles s’hi va trobar un Sant Crist enterrat al terra de la nau? Va aparèixer a la dècada dels seixanta del segle passat i, després de remuntar-lo, es va veure que originalment es trobava a la paret lateral de la nau i associat amb unes pintures murals del segle XII. Tal com podeu veure avui en dia, aquesta és una mostra única de patrimoni romànic que combina pintura i escultura.

Tothom ha sentit a parlar del periple de les pintures murals de Santa Coloma, que les van portar a passejar per mitja Europa en un dels moments més convulsos de la humanitat, però sabies que a l’interior de l’església s’hi conserven pintures originals del segle XII que no es van vendre amb la resta del conjunt perquè quedaven amagades darrere del retaule?

El campanar de Sant Miquel presideix majestuós la vall on s’enclaven Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, però sabies que aquí, l’any 1898, els pastors de la contrada guardaven els ramats a l’interior del temple?

Sabies que les esglésies d’Andorra, durant molts segles, van ser els únics edificis comunitaris que tenia la societat i, com a tal, es feien servir per al culte, però també per a qualsevol altra cosa que afectés a tots els veïns, pastures, impostos…? Els bancs reversibles són una mostra d’aquesta realitat.

A l’exterior d’aquesta petita església del poble de Pal hi podràs veure una antiquíssima reixa de ferro forjat. Segons la tradició oral, antigament s’utilitzava per cobrir els enterraments recents i evitar que els animals furguessin la terra tova.

L’any 1785 el bisbe Garcia de Montenegro va donar ordre de censurar part de les pintures murals de Sant Romà de les Bons, que decoren les parets del temple: “se borren varias pinturas que se hallan en las paredes por ser indecentes”.

La talla romànica de la patrona d’Andorra va desaparèixer en l’incendi que va assolar el temple un vespre de setembre de l’any 1972. Al seu lloc, ara hi podeu trobar una rèplica fidedigna realitzada gràcies a la tecnologia 3D.

Les esglésies són edificis orgànics que evolucionen al llarg dels anys, igual que ho fa la societat, i Sant Esteve d’Andorra la Vella n’és una mostra vivent. El seu absis semicircular ens parla del seu origen romànic, però l’aspecte actual respon a les grans obres de reforma fetes per Puig i Cadafalch l’any 1940.

A Andorra, les formes constructives van variar poc entre el romànic i principis del segle XX. No resulta estrany trobar esglésies tardanes que es confonen pel seu aspecte amb les romàniques, com Santa Creu de Canillo. El mite més estès és el dels ponts romànics d’Andorra, ponts que en el millor dels casos  es van construir just al final de l’edat mitjana, com l’emblemàtic pont de la Margineda.