Arquitectura contemporània a Andorra

El segle XX, marca el punt d’inflexió en la transformació socioeconòmica d’Andorra. A principi de segle s’inicia la construcció de les carreteres i a partir dels anys 30, s’observa un notable canvi en l’arquitectura tradicional que perdurarà fins els anys 60 amb l’anomenada arquitectura del granit que sorgeix arran de l’embranzida del turisme dels balnearis, l’electrificació del país, l’emigració temporal de joves aprenents de paleta i la contribució d’arquitectes de renom en la construcció del país.

Es tracta d’una arquitectura amb una plena integració al medi natural, aconseguit per la pedra local de les seves façanes i representa un esperit innovador respecte a l’arquitectura existent fins aleshores. És el moment de l’edificació de grans hotels i balnearis (Hostal Valira, Carlemany, Hotel Rosaleda, entre altres); arriba la llum amb la construcció de FEDA; Ràdio Andorra inicia la seva programació en un edifici de tecnologia puntera; el Cinema Valira i més tard el Carlemany, seran nous punts d’entreteniment.

De tot aquest període destaquen la “Casa dels Russos” (1916) de l’arquitecte César Martinell deixeble d’en Gaudí, on l’ús dels materials autòctons transforma visualment els trets generals del Modernisme català, i la “Casa la Creu” dels anys 30, obra de l’arquitecte català i notable historiador de l’art Josep Puig i Cadafalch. Altres exemples serien la presa i caseta del guarda de Ràmio, l’Hotel Carlemany, la Casa Xurrina, l’antic cinema Valira (actual seu del CAEE), la Casa Vidal, la Casa Palmitjavila i la Casa Duró, entre altres detalls arquitectònics amagats en el paisatge urbà.

Finalment, durant l’últim terç del segle XX es fan algunes de les construccions més emblemàtiques del país, que contribuiran al canvi d’imatge del Principat: el santuari de Meritxell, el centre termal Caldea i la nova seu del Consell General.

Principalment podràs trobar una mostra d’aquesta evolució en poblacions com Andorra la Vella o Escaldes-Engordany.