Vall d’Incles

La vall d’Incles és el punt de sortida de diversos itineraris emblemàtics de les nostres muntanyes, com el llac i el refugi de Cabana Sorda; els llacs i el refugi de Juclà, amb l’estany més gran del Principat; el llac i el refugi de Siscaró; el port d’Incles, a 2.260 m d’alçada, que fa frontera amb França, i el camí del Roc de l’Home Dret. Per copsar tota la magnitud i la bellesa de la vall d’Incles, pots descobrir-la a peu pel camí de l’Obac. Es tracta d’un recorregut de 2,6 km de baixa dificultat fins al fons de la vall, ideal per fer amb infants. Aquest sender et permetrà sentir, veure i escoltar la fauna i la flora que fan que aquesta vall sigui un paratge singular. Si, a més d’aquesta ruta, vols conèixer la resta de camins de la vall, una bona manera de fer-ho en família o amb amics és jugant amb la guiaBusca’ls. Descobrireu els itineraris que us hem esmentats, rebreu un diploma i podreu participar en un sorteig amb diversos premis. Per participar-hi només heu de recollir la guia a l’oficina d’informació de l’entrada de la vall o a la de Canillo, i a caminar s’ha dit!

En els itineraris de la vall d’Incles que enfilen cap a l’alta muntanya es poden veure, segons l’època de l’any, amb paciència i una mica de sort, exemplars de grans rapinyaires com el voltor comú, el trencalòs o l’àguila daurada. Al voltant dels llacs i rius s’hi observen diverses espècies de tritons, marmotes (al Siscaró) i la granota vermella. També hi podreu trobar, sempre fent atenció, esquirols i cabirols, espècies comunes del Pirineu, a més d’ocells com la cadernera o el reietó, l’ocell més petit d’Europa (dins els boscos de pi negre). S’ha de fer esment que al port d’Incles (2.261 m), a banda dels rapinyaires, un atractiu dels mesos d’agost i setembre és la migració d’ocells passeriformes com el pinsà comú, els verdums, els lluers i els tudons, entre d’altres.

Les espècies vegetals de la vall d’Incles es mereixen un capítol a part, ja que representen una àmplia diversitat florística dels prats i del sotabosc. Van canviant segons l’orientació del vessant on es troben i a mida que s’agafa alçada. Cal mencionar especialment la grandalla (Narcissus poeticus), la flor nacional del Principat. Sense oblidar els lliris i les gençanes, l’escoba i l’abarset entre els arbustos i els boscos de pi negre i avets.

La vall d’Incles és un ecosistema riquíssim a l’abast de tothom que s’hi vulgui apropar per gaudir-ne amb tranquil·litat i seguretat. Sempre amb el respecte i l’atenció que la muntanya vol i necessita, perquè el patrimoni natural és un tresor que hem de salvaguardar entre tots.